Les dones d’FGV. 35 anys camí de la Igualtat

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) se suma a la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, amb una exposició sobre l’evolució de les dones treballadores en els més de 35 anys d’història de l’empresa.

La sala Lametro de l’estació de Colón i el vestíbul de Luceros acullen, fins al pròxim 31 de març, “Les dones d’FGV. 35 anys camine de la Igualtat”, un recorregut sobre l’evolució d’aquestes treballadores que comença abans de la creació de l’actual empresa i que aplega fins als nostres dies.

En aquestes més de tres dècades, el grup humà que ha format part d’FGV ha aportat el seu esforç, coneixement i experiència, perquè l’entitat haja sigut capaç de superar successives etapes i aconseguir passar del trenet a una moderna xarxa de metro i tramvia.

En aquest llarg procés, la participació de les dones en totes les àrees de l’empresa ha anat en augment fins a ser part indispensable del seu funcionament diari.

L’exposició instal·lada en Lametro acull la reproducció d’una estació anterior a FGV, amb el seu mobiliari, cartelleria i diferents elements del passat segle propis de la labor de les dones en el ferrocarril.

DE FEVE A FGV

De les 882 persones (753 a València i 129 a Alacant), que en 1986 es van incorporar en el procés de transferència de FEVE a FGV, una xicoteta part eren dones.

En un sector tan masculinitzat com el ferroviari, 62 treballadores, i quatre en pràctiques, van formar part d’FGV des dels seus inicis, representant un 6,8% del total de la plantilla. A Alacant, 14 treballadores van passar de FEVE a FGV i a València 44.

Actualment, treballen en FGV 566 dones que representen un 31,27% de la plantilla. Un increment considerable des de 1987. L’actual plantilla d’FGV està integrada per 1.810 persones.

En aquest escenari ja es donen casos que acosten a FGV a la paritat, com a mostra d’un canvi efectiu i real. La nova Línia 10 incorpora novetats tècniques però també una molt important pel que fa a la seua dotació de personal. Per primera vegada, el conjunt de treballadores i treballadors incorporats és majoritàriament femení.

Més de la meitat de les 70 persones encarregades que la Línia 10 funcione diàriament, entre maquinistes, reguladors, personal d’estacions i d’intervenció i en el depòsit provisional de Natzaret, són dones.

Les nostres Pioneres

En aquests 35 anys han sigut moltes dones les que han anat obrint camí a unes altres, sent les primeres a assumir un lloc de responsabilitat o arribar a treballar com a interventores, maquinista, en el Lloc de Comandament o en tallers.

Ana María Ibáñez, actual cap de Línies de tramvia, és una d’aquelles dones que es va integrar en FGV des del principi. En 1980, va accedir a FEVE, arribant a ocupar la plaça de Cap d’Estació. Quan s’incorpora a FGV se suma a l’àrea de Transport, on ha exercit la seua carrera professional en diferents llocs.

Després de l’obertura del primer tram subterrani de metre a València, Gloria Alabau Moro i Ángela Barderas Fernández aconsegueixen en 1989 per primera vegada la plaça d’interventores, sent un lloc fins això moment reservat per a homes.

En 1991, María Antonia Sánchez Tortosa es va convertir en la primera maquinista de Metrovalencia, a la qual en 1993 va seguir Joana Moreno Regajo, sent les primeres d’unes altres que posteriorment s’han anat incorporant a FGV.

Susana Ballester Torán, en 1994, va ingressar com a primera conductora de tramvia, en la recentment inaugurada Línia 4, després d’haver entrat en FGV en 1991, com a agent d’estacions.

A Alacant, no seria fins a l’any 2000 quan María Isabel Ortiz Moreno arribaria a ser la primera maquinista de l’actual xarxa del TRAM d’Alacant, així com del Limón Express.

Itziar Baltanas Ugarte juntament amb Mª Dolores Macías Nolasco van ser les primeres interventores d’Alacant també l’any 2000. En 2006, Ana Isabel Cano Cervera aconseguia ser la primera dona en el lloc de supervisora del TRAM d’Alacant.

No seria fins a 2006 quan una dona, Pilar Bonifaz, accedira com a Reguladora al Lloc de Comandament de línies de tramvia.

En 2007, seria Alicia Murcia Pello la primera dona que obtindria el lloc de Reguladora del Lloc de Comandament de línies de Metrovalencia, i, aqueix mateix any, María Pilar García Reche es va incorporar com a Reguladora al Lloc de Comandament d’Alacant.

Les dones s’obrien pas en noves àrees de l’empresa, però encara estaven lluny dels tallers, fins que en 2014 Cristina Pardo Pérez i Isabel López Pérez es van convertir en les primeres oficiales d’ofici de Taller.

A mitjan anys 90, després de la incorporació de Pilar Valls en 1988 com a secretària de Coordinació, les dones comencen a incorporar-se a llocs de gestió administrativa i labors tècniques com Begoña Salvador que s’integra en l’àrea comercial i de màrqueting d’FGV.

En 1999, Julia Iserte va ser la primera dona a integrar-se com a llicenciada en enginyeria a l’àrea Tècnica d’FGV en concret en l’àrea de Senyalització i Comunicacions, per a exercir una labor que fins a aqueix moment era reservada per a homes.

En 2001, Remedios Fuensanta se sumava a l’àrea Tècnica d’Alacant, per a participar directament en el procés de modernització i implantació del TRAM d’Alacant.

També, a principis d’aquest segle, s’incorporen llicenciades com María Ángeles Hernàndez, Rosa Gutiérrez, totes dues en el departament jurídic, Rocio Nieto o Esther Carbonell que juntament amb altres poques comencen a assumir llocs de responsabilitat.

Com a part d’aquest procés, Amparo Palmero va ingressar en FGV l’any 1999, en virtut del programa públic denominat “Ocupació amb Suport”, sent la fundació Asindown la promotora de la contractació i assumint FGV el paper d’empresa ‘col·laboradora’. En aquests més de 20 anys en FGV, Amparo ha exercit labors d’ordenança en les oficines de València Sud. En 2021 va rebre el premi Imparable d’aquesta mateixa fundació.

15 anys de Plans d’Igualtat

FGV va comptar amb el seu primer Pla d’Igualtat en 2008, constituint-se la primera comissió de seguiment d’aquest pla, integrada pels representants de l’empresa i de les diferents seccions sindicals implicades. Des d’aquest òrgan, s’han impulsat mesures i objectius per a desenvolupar accions amb les quals potenciar la igualtat en l’empresa.

Com a part d’aquestes mesures, la comissió de seguiment va nomenar d’entre els seus membres a la Defensora de la Igualtat, i a la fi de 2016 el Consell d’Administració d’FGV va aprovar la creació d’un servei específic d’Igualtat de Gènere, integrat en el departament de Relacions Laborals, amb funcions a València i a Alacant.

Actualment, FGV compta amb un Pla d’Igualtat, signat l’11 de desembre de 2019 per la direcció de l’empresa i les seccions sindicals.

Com a part de les accions del pla en 2021, més de mil treballadores i treballadors d’FGV van participar en un curs específic en matèria d’Igualtat. Aquest va ser el primer curs, que de manera generalitzada, es va impartir a la plantilla d’FGV en aquesta matèria i tenia com a objectiu introduir conceptes bàsics relacionats amb igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

Les xiques no perden el tren

L’exposició inclou també una referència a “Les xiques no perden el tren”, el documental dirigit per Paqui Méndez i protagonitzat per una àmplia representació de treballadores de l’empresa pública.

Aquesta producció aborda l’experiència de diferents protagonistes sobre la incorporació de la dona a un sector com el ferroviari, sent FGV el marc laboral de les dones que participen.

Com a continuació del documental en 2022 es va presentar la “Guia didàctica per a combatre estereotips de gènere en el ferrocarril”, en col·laboració amb l’ Associació per la Coeducació, i que té com a objectiu animar a les alumnes a cursar els estudis necessaris per a orientar les seues carreres laborals cap a aquesta mena de professions i empreses.