L’estació d’Estels del TRAM Metropolità d’Alacant acull fins al pròxim 15 de setembre l’exposició “Xarxa”, composta per fotografies i audiovisuals de sis integrants del col·lectiu fotogràfic valencià NOPHOTO que aporten una particular visió del servici que presta Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV).
Esta mostra s’emmarca en les distintes activitats que FGV està desenvolupant per a commemorar el 25 aniversari de la constitució de l’empresa pública, fet que es va produir per llei el 10 de novembre de 1986 després de transferir-se les competències ferroviàries de Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (FEVE) a la Comunitat i l’explotació comercial de la qual es va iniciar l’1 de gener de 1987. .jpg)
Sis integrants de NOPHOTO, Matías Costa, Carlos Sanva, Carlos Luján, Eduardo Nau, Juan Valbuena i Paco Gómez, han realitzat un treball de camp en què han desenvolupat altres tantes mirades que interpreten des d’una òptica personal la realitat de les línies del TRAM Metropolità d’Alacant i de Metrovalencia.
Es tracta d’un viatge subjectiu que explora el sentit i l’experiència del transitar davall la ciutat, aguaitant-se també a la superfície. És un assaig que reflexiona sobre els conceptes lligats al viatge: la curiositat, l’observació, la col·lecció de paisatges, els recorreguts apresos, les empremtes dels altres, els viatgers, i que inquirix en la percepció espai temporal: els símptomes d’un estat mental, el son, el record o la memòria. D’esta manera, s’enllacen els mons físics i psíquics que coexistixen entorn de FGV.
Accions com “transportar”, “transitar”, “transferir” o “imaginar” són utilitzades pels membres de NOPHOTO com a fil argumental per a suggerir no sols qualitats intangibles, sinó també maniobres i moviments habituals que es donen mentres es produïxen desplaçaments d’una estació a una altra.
Cada microrrelato visual exposat, gràcies a les múltiples lectures que es poden realitzar de termes com “xarxa”, “trama” o “ruta”, suposa una manera de veure i de comunicar la pròpia experiència del viatge. La flexibilitat que oferix la idea inicial del projecte i la lliure interpretació dels autors ha permés aprofundir en allò que s’ha desconegut, buscar territoris ignorats i inventar una forma d’entendre allò que ens rodeja.
“Quelcom familiar” (Matías Costa)
El treball de Matías Costa remet al caràcter íntim i incomplet de la memòria. L’autor indaga en els elements que transformen un espai públic en quelcom familiar: un olor, el perfil d’una cara, un brillantor en la finestra. Empremtes de la quotidianitat que van creant una determinada atmosfera per a ser habitada.
Al recordar un trajecte amb metro o amb tren, les imatges que ho evoquen solen ser fràgils, fortuïtes; i no obstant persistents. Estos fragments, fora de context, sense el vernís de realitat que els embolica, remeten a una certa forma d’intimitat, a una noció de familiaritat sobre la qual s’edifica la quotidianitat.
“Robot” (Carlos Sanva)
És el resultat d’una incursió per les principals infraestructures de la xarxa ferroviària que fan possible el seu funcionament: tallers, centres de control o subestacions elèctriques. Es tracta de llocs replets de cables, botons, palanques, sistemes hidràulics, motors, servidors, pantalles i teclats. La correcta interacció entre tots estos elements permet desplaçar satisfactòriament cada any a milions d’usuaris. En un temps de trens sense conductor, la composició de la peça final ens recorda que darrere de l’últim botó, ha d’haver-hi algú per a activar-ho.
“Una línia recta pintada sobre un fons verd” (Carlos Luján)
El Trenet, ara Línia 3, porta quasi 120 anys perfilant l’horitzó de L´Horta Nord: un decorat seré que, alterat pel seu pas, fa cobrar vida a instantànies atemporals. El Trenet és una màquina que ajuda a datar el pas del temps i que corteja a tota la legió d’individus que ronden els seus dominis.
Aprofitant el format i la versatilitat del vídeo, el treball retrata persones que passen en algun moment del dia prop de les vies de la Línia 3 de Metrovalencia , mostrant també l’erosió i l’alteració que, inevitablement, patixen les plantes que creixen en el balastre de la via.
“Apunts del subsòl” (Eduardo Nau)
El treball d’Eduardo Nau proposa transformar el lloc quotidià en espai concret, potser entés com una coordenada on va poder succeir un succés important. Tracta de fregar la història desconeguda dels altres. D’esta manera el trajecte amb metro es convertix en una metàfora de múltiples mons interiors, formant així una xarxa de relacions que es desplacen segons la llum que les il·lumine.
“No cal anar-se’n lluny” (Juan Valbuena)
Es presenta com un viatge personal des d’Alacant fins a Dénia a bord dels trens de la històrica línia del Trenet de la Marina. Cinc dies junt amb el mar recorrent noranta-dos quilòmetres per a col·leccionar paisatges, sensacions i trobades en un quadern de viatge ple de paraules, dibuixos i fotografies.
El projecte constituïx una experiència única d’edició i posada en pàgina en què, gràcies a la pel·lícula instantània per a cambres Polaroid, el diari es va completant al mateix temps que es viatja. D’esta manera, quan el viatge s’acaba el quadern es tanca. Final del trajecte.
“The future” (Paco Gómez)
És un viatge en el temps la iconografia visual del qual està inspirada en les atmosferes del gènere literari i cinematogràfic de la ciència-ficció. Un retrat especulatiu sobre el present i el futur de les instal·lacions de FGV plasmat a través d’una sintaxi entre la realitat i el fantàstic de les seues arquitectures. En l’èmfasi del real-present l’autor ha volgut compondre un escenari mental-futur.
Col·lectiu NOPHOTO
El col·lectiu NOPHOTO és una oficina de projectes visuals no convencionals, creada per fotògrafs com a plataforma de projectes individuals i motor de projectes col·lectius de reflexió sobre el propi mitjà. No renúncia a cap forma de creació i exhibició, aposta pel contagi amb disciplines com el vídeo i la literatura, i per alternatives de difusió com la web i la projecció digital.
El col·lectiu es va constituir en 2005 per 14 fotògrafs, encara que actualment el grup ho componen tretze persones, en concret Matías Costa, Iñaki Domingo, Paco Gómez, Eduardo Nau, Juan Milles, Carlos Luján, Jonàs Bel, Juan Valbuena, Marta Soul, Eva Sala, Juan Santos, Carlos Sanva i Jonquera.
Segueix-nos en xarxes socials
Comença el teu pròxim trajecte
Els meus viatges
Horaris i planificador
Estacions
Preguntes freqüents
Registrar-se
