València.Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) va rebre durant 2009 la visita de 18 delegacions nacionals i internacionals que s’han interessat per diferents qüestions de l’explotació del metro, tramvia i tren-TRAM en la xarxa d´Alacant i València. Empreses concessionàries, coordinadors de circulació, enginyers, consultors, tècnics i distintes autoritats de Llatinoamèrica i de la Unió Europea s’han traslladat fins a la Comunitat per a conéixer “in situ” les prestacions i els models de gestió que s’apliquen en el TRAM i en Metrovalencia.
El motiu concret de les visites han sigut distints segons les mateixes s’hagen produït a Alacant o a València. D’esta manera, en el TRAM s’han comptabilitzat onze visites, totes elles encaminades a conéixer el model tramviari i del tren-TRAM, este últim pioner a Espanya i que permet l’aprofitament d’una mateixa infraestructura per als desplaçaments urbans amb el tramvia i els interurbans amb el tren-TRAM.
No obstant, en Metrovalencia les visites han tingut diferents fins, des de conéixer la implantació de la targeta intel·ligent sense contacte Móbilis, fins a les ferramentes informàtiques que gestionen la circulació, passant per la intermodalitat en el transport, el material mòbil, les polítiques de sostenibilitat o la construcció de noves línies.
El TRAM
El TRAM Metropolità d’Alacant va rebre durant 2009 la visita d’onze delegacions que han pogut comprovar “in situ” els avantatges d’este transport a fi d’importar el model d’Alacant a les seues regions d’origen.
Representants de Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (FEVE), de la capital granadina i de comunitats autònomes com les Illes Balears, Catalunya, Astúries, Cantàbria i Galícia es van acostar fins a Alacant atrets per este nou transport i les unitats tren-TRAM. Quant als estrangers, en este any han conegut el TRAM d’Alacant tres delegacions holandeses, una de Medellín (Colòmbia), i una altra de Boston (EUA).
Totes les delegacions van valorar especialment els tren-TRAM que, a Espanya, només circulen a Alacant, per la seua capacitat de cobrir trams urbans i interurbans amb una mateixa línia ferroviària, atés que poden circular a gran velocitat i s’adapten a plataformes tant tramviàries i urbanes com a ferroviàries.
Per les seues característiques, estos trens mixtos poden moure’s per la ciutat perquè tenen capacitat de circular en vies amb ràdios de corba tancats, desnivells variats i, a més, posseïxen una alta energia de frenada i acceleració. Són idonis per a unificar les proximitats i el transport metropolità en una mateixa xarxa, tal com pretenen els governs de les regions que s’han interessat pel model alacantí de FGV.
Este és el cas del govern balear, del qual els seus representants, alcaldes i associacions d’alguns municipis van visitar al març el TRAM d’Alacant per a importar el tren-TRAM a la seua línia ferroviària que unix les localitats de Manacor i Artà a fi de penetrar en l’entramat urbà manacorí sense necessitat de soterrar les vies del tren. Després de la visita, el govern balear va adquirir sis tren-TRAM i, davant de la pròxima posada en marxa de la línia, tècnics de Serveis Ferroviaris de Mallorca es van reunir amb altres de FGV a fi d’aprofitar l’experiència del TRAM a Alacant i crear un potent equip tècnic.
No és l’únic cas espanyol. En el mes de febrer, responsables de Ferrocarrils de la Generalitat Catalana (FGC) visitaven el TRAM per a portar el model a Manresa i Lleida i, al maig, el director general de Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (FEVE), Amador Robles, arribava a Alacant per a comprovar els avantatges dels tren-TRAM a fi d’incorporar-los en les comunitats autònomes d’Astúries, Galícia, Cantàbria i Múrcia.
Finalment, quant a delegacions espanyoles, en el mes de desembre han visitat el TRAM Metropolità d’Alacant dos grups: la segona delegació de FEVE, encapçalada pel seu president, Ángel Villalba, i una delegació de Ferrocarrils de la Junta d’Andalusia i de l’empresa encarregada de la construcció de diferents infraestructures per al metro lleuger que unirà Granada amb diverses poblacions de la zona.
Delegacions estrangeres
A més a més, durant 2009, un total de cinc delegacions estrangeres han volgut conéixer personalment els avantatges dels trenes-TRAM així com la resta de possibilitats que oferix la xarxa tramviària alacantina.
Fins a tres delegacions holandeses han visitat el TRAM per a copiar el model d’Alacant i connectar diferents nuclis urbans en este país. Han sigut l’operador Regi Linq, que optava al concurs
per a gestionar la Línia que unix Holanda Meridional, l’empresa holandesa Connexxion –la major companyia de transport d’autobús d’Holanda- que també optava a gestionar una línia metropolitana i una tercera delegació composta per autoritats polítiques, municipals, provincials i comarcals de la regió de la Haia i de les províncies de Gelderland i Oversijssel.
per a gestionar la Línia que unix Holanda Meridional, l’empresa holandesa Connexxion –la major companyia de transport d’autobús d’Holanda- que també optava a gestionar una línia metropolitana i una tercera delegació composta per autoritats polítiques, municipals, provincials i comarcals de la regió de la Haia i de les províncies de Gelderland i Oversijssel.
Les tres delegacions d’Holanda, un dels països amb més tradició tramviària del món, van destacar les prestacions del TRAM d’Alacant per la seua versatilitat, comoditat, rapidesa i eficiència.
També van valorar estes característiques els directius de l’empresa colombiana Metro Medellín, que van vindre a Alacant perquè planifiquen implantar el model tramviari en la ciutat colombiana, i els representants de l’operadora nord-americana ACI, que explota i manté estructures de transport urbans i suburbans, trens lleugers, ferri, autobusos i taxis a Boston i Puerto Rico.
En 2008, van ser nou les delegacions que van viatjar fins a Alacant per a conéixer de prop les prestacions del TRAM. La seua flexibilitat, modernitat i confortabilitat van ser les característiques destacades per representants australians, alemanys, mexicans, xilens, dominicans o malaguenys.
Metrovalencia
Quant a Metrovalencia, huit han sigut les visites que ha rebut per a conéixer el seu material mòbil, instal·lacions, ferramentes informàtiques, el model de gestió o la construcció de la nova Línia 2.
En l’apartat d’autoritats, destaca la del comissari europeu de Transport, Antonio Tajani, qui va visitar al maig les obres de construcció de la L-2 i l’estació de transbord metro-tramvia en subterrani de Marítim-Serrería, única de les seues característiques d’Espanya.
També cal destacar la presència al setembre del ministre d’Obres Públiques de Panamà, Federico José Suárez, el qual es va interessar per les solucions tècniques aplicades a València per a la construcció dels túnels per davall del nivell freàtic, una condició que dificulta la seua execució i que València compartix amb la capital de Panamà, on El Govern d’este país projecta implantar el sistema de transport subterrani.
Quant a visites d’altres explotacions ferroviàries, a l’octubre es va produir la del metropolità de Mèxic D.F., una de les cinc més grans del món, ja que mobilitza anualment a 1.400 milions de viatgers. Els americans es van interessar pels sistemes de gestió de la circulació i es van quedar sorpresos per la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques i la seua rendible producció d’energia.
També de Llatinoamèrica es va produir la visita al juliol de responsables del metro de Medellín, interessant-se principalment pel material mòbil de cara a futures ampliacions en el seu país.
Una delegació del metro de Kuala Lumpur es va traslladar des de Malàisia fins a València per a conéixer exhaustivament la instal·lació de la targeta sense contacte Móbilis, atés que pretenen dotar amb este suport intel·ligent a la seua explotació.
Des del Japó, en concret de la ciutat de Kitakyushu, també es van desplaçar fins a la seu de FGV per a interessar-se per la xarxa tramviària de Metrovalencia i per diversos aspectes relacionats amb el transport i la mobilitat urbana, en especial els relatius a la sostenibilitat.
Finalment, en relació a visites internacionals, es va produir una al novembre d’una delegació holandesa relacionada amb el sector del transport que es va interessar pel model implantat per FGV, en concret pel traspàs de competències del Govern central a l’autonòmic, la modernització de les infraestructures i el material mòbil i el finançament, inclosa la possibilitat de concessions de línies a la iniciativa privada.
Ja en l’apartat nacional, a l’octubre, Metrovalencia va rebre la visita de tècnics del Serveis Ferroviari de Mallorca, els que, a més de conéixer el material mòbil tramviari, es van interessar per la connexió metro-tramvia de l’estació de Marítim-Serrería.
Segueix-nos en xarxes socials
Comença el teu pròxim trajecte
Els meus viatges
Horaris i planificador
Estacions
Preguntes freqüents
Registrar-se
